Ibn Khafaja d’Alzira

0
1679

Josep Piera*, Levante EMV

01.10.2017

Divendres passat presentàrem a la seu valentina del CVC l’Antologia poètica d’Ibn Khafaja d’Alzira en una nova edició que reprodueix la que va publicar l’Ajuntament de València el 1986 en el marc dels Encontres d’Escriptors del Mediterrani. Una edició que, des de la perspectiva del temps passat (trenta anys), m’agrada definir d’icònica, pel que té de simbòlica, just pel nous sentits que els temps i els fets li han dona al llibre i al poeta.

Aleshores (fa tres dècades, que es diuen molt prompte) els traductors (Mahmud Sobh i jo mateix) i els editors érem conscients del valor literari de la poesia d’Ibn Khafaja, però no del sentit simbòlic que el llibre i el poeta obtindrien, no únicament entre els valencians, però sobretot entre els valencians. Tampoc no sabíem que el projecte de voler fer de València una ciutat cultural, civilment vivible i mediterrània, anava a desaparèixer, per a convertir-la en un desert intel·lectual, tot i trobar-se enmig d’una horta rica i fèrtil. No ens ho imaginàvem, però passà. I la sequera durà anys, fins que el jardí de les paraules es convertí en un solar de males herbes. Un erm que cal tornar a treballar per a sembrar-lo d’esperances.

Per això, ara, després de tres decades, m’ha resultat ben gratificant presentar aquesta reedició en companyia de Vicent Garcés i de Jesús Huguet, i de Joan Ribó, l’actual alcalde de València, per bé que aquest s’ha fet present aparauladament; vull dir, només amb sentides i generoses paraules.

L’obra poètica d’Ibn Khafaja torna a representar, en aquest moment i context, una aportació bellament real, no perquè expressa una manera de sentir l’amor a la natura i el cos en el paisatge, sinó també perquè és la personificació clàssica i moderna alhora de la forma de viure humanament i civilitzadament a la valenciana, o si es vol, a la manera de pensar mediterrània. Com també la poesia àrab d’Ibn Khafaja és una mostra de com la llibertat creativa permet imaginar la civilitat andalusina dels segles XI i XII com un fantàstic calidoscopi de llums multicolors, no com cap màscara negra en la foscor. La vida i l’obra d’Ibn Khafaja d’Alzira van ser cantades fa mil anys com a plaer, o com a patiment, no mai com a terror. No és aquest temps de penediments, sinó temps de desbrossar l’erm i refer el jardí somiat, sembrant-lo d’esperances que fructifiquen en el futur, just perquè vivim en un tros amenaçat del paradís.

http://suscriptor.levante-emv.com/cultura/panorama/2017/10/01/ibn-khafaja-dalzira/1622188.html

* Josep Piera és escriptor i el traductor de la versió al valencià de l’antologia poètica trilingüe d’Ibn Khafaja d’Alzira. És membre del cercle ACM de València.

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here